Reflexions

Des de que vaig iniciar aquest Blog, fa uns mesos, pràcticament només l’he anat nodrint de temes de caire polític, social i assumptes que envolten la meva vida quotidiana. No obstant, no voldria pas que penséssiu que la meva única passió és la ideologia socialista. Hi ha altres tema que atrauen la més absoluta de les meves atencions, com per exemple, la literatura, l’esport, el cinema, els meus amics i, especialment, la medicina. Per això, he decidit començar a escriure també sobre temes mèdics assumint el risc que aquest Blog es torni pesat i avorrit. Voldria pensar que si esteu llegint aquestes línies és perquè compartiu amb mi part dels meus sentiment envers aquests universos. Voldria pensar que d’alguna manera em coneixeu o em voleu conèixer.

Voldria convertir aquest Blog en un espai lliure, que no sigui esclau que cap tipus de complexa. Que em permeti manifestar i plasmar les meves inquietuds i pensament més profunds. Fer constar les meves opinions sense cap tipus de censura perquè només li dec lleialtat als meus principis i a la puresa dels valors que sempre han sustentat el meu jo. Transcriure totes aquelles reflexions que ronden per la meva ment i que inquieten aquest cor jove, innocent i inexpert. Reflexions que em fan sentir viu en aquest món que ens pertoca a tots: “Pienso luego existo”.

Quan el meu cervell s’omple d’idees, pensament i inquietuds fins el punt de pertorbar la tranquil·litat que tan anhelo i necessito fins al punt de la saturació, necessito caminar, em poso a caminar. Camino sense cap tipus rumb, delego el destí a la direcció de les meves passes com aquell nàufrag que delega tot el seu destí a la corrent de les ones, amb l’esperança que el portin a la salvació. Camino per caminar pels carrers de la ciutat on s’ha escrit la meva vida, sota la mirada del edificis inerts però plens de vida al seu interior. M’alleuja la idea que estic a casa, a la meva ciutat. M’alleuja el fet de conèixer els paisatges on te lloc el transcurs del meu destí.

Passa rere passa, tot es torna més clar, tot es torno d’un color més càlid. Passa a passa les inquietuds i pensament van adquirint forma fins al punt de poder-los visualitzar i de poder-los entendre’ls. Einstein va dir que si som capaços de pintar alguna cosa és que som capaços d’entendre-la. Algú va dir un dia que si sabem el que busquem podrem entendre el que trobem.