domingo, 26 de abril de 2009

QUEDA PROHIBIDO


Queda prohibido llorar sin aprender,
levantarte un día sin saber que hacer,
tener miedo a tus recuerdos.
Queda prohibido no sonreír a los problemas,
no luchar por lo que quieres,
abandonarlo todo por miedo,
no convertir en realidad tus sueños.
Queda prohibido no demostrar tu amor,
hacer que alguien pague tus deudas y el mal humor.
Queda prohibido dejar a tus amigos,
no intentar comprender lo que vivieron juntos,
llamarles solo cuando los necesitas.
Queda prohibido no ser tú ante la gente,
fingir ante las personas que no te importan,
hacerte el gracioso con tal de que te recuerden,
olvidar a toda la gente que te quiere.
Queda prohibido no hacer las cosas por ti mismo,
tener miedo a la vida y a sus compromisos,
no vivir cada día como si fuera un ultimo suspiro.
Queda prohibido echar a alguien de menos sin
alegrarte, olvidar sus ojos, su risa,
todo porque sus caminos han dejado de abrazarse,
olvidar su pasado y pagarlo con su presente.
Queda prohibido no intentar comprender a las personas,
pensar que sus vidas valen mas que la tuya,
no saber que cada uno tiene su camino y su dicha.
Queda prohibido no crear tu historia,
no tener un momento para la gente que te necesita,
no comprender que lo que la vida te da, también te lo quita.
Queda prohibido no buscar tu felicidad,
no vivir tu vida con una actitud positiva,
no pensar en que podemos ser mejores,
no sentir que sin ti este mundo no sería igual.

Dedicado a una persona muy especial para mí. Me descubrió este precioso poema y me regaló unos ojos através de los cuales ahora puedo ver un mundo de un color más cálido.

sábado, 25 de abril de 2009

Querido enemigo mío:




Enemigo mío, todavía sigo aquí, firme y dispuesto como el primer día. Sigo en mi posición, defendiendo este pedacito de tierra con mi sangre y mi aliento. Una tierra que yo no elegí y que alguien dijo que era la mía. La patria la llaman algunos con orgullo y el cuello erguido. Una tierra regada con nuestra sangre y fertilizada con nuestras almas. Sigo en mi lugar, a penas me he movido unos milímetros. Expectante. Hace tanto tiempo, que este lugar me es ya tan real y cercano que temo no poder borrarlo de mi memoria. Demasiado tiempo. Aquí todo pierde su sentido, su valía, su importancia, su referencia y ya nada sabe igual.

Enemigo mío, se que estás al otro lado a tan solo un centenar de metros. Atrincherado. Cerca muy cerca. Me vigilas y observas día a día. Esperas, paciente, el error que yo pueda cometer, el gesto fatal, la maniobra inoportuna y desafortunada.
El tiempo y la soledad me han enseñado algo valioso: escuchar y sentir. Ahora puedo oír tu respiración suave y lenta, puedo sentir tus latidos rítmicos y sincrónicos, puedo saber cuando cambias de posición para aliviar la carga de tantas y tantas horas de inmovilización. A veces incluso me aventuro a creer que se cómo piensas y obras.

Enemigo mío, hace ya tanto tiempo, que siento que eres lo más familiar que me rodea. Que compartimos un mismo destino, un mismo caminar. Has aprendido a conocerme. Me conoces y comprendes. Mi fatiga se ha hecho la tuya y tu presencia mi compañía. No te negaré que siento temor, no por el dolor y la adversidad, sino por que este lugar sea el último paisaje que quede impregnado en mis retinas muertas.

Enemigo mío, en los minutos en que cesa el ruido estridente y el silencio sepulcral invade mis sentidos, me elevo en una mar de pensamientos cada vez más raciocinios. Me pregunto quién eres, cómo debes ser, si tienes a alguien esperándote fuera de este sin despertar, si tienes familia, si estás casado y tienes hijos. Quisiera saber cuál es tu historia escrita en este mundo desahuciado. A veces pienso que si hubieras nacido unos kilómetros más al este ahora tal vez seriamos amigos y compañeros. Cuidarías de mí y cubrirías mi vulnerabilidad.

Enemigo mío, eres mi rival a abatir, el del otro bando, mi adversario nato y mi contrario. Mi oponente y antagonista. Mi contrincante. Es lo que me han hecho creer. Que somos diferentes y por ello debes ser el objetivo de este fusil que reposa en mis brazos agotados y que ahora están tan perezosos. Debo creer que eres el vil de esta realidad y sin embargo me eres tan súbitamente cercano y prójimo…

Querido enemigo mío, quisiera creer, no se cómo ni con que pretexto, hubiéramos podido ser amigos.

sábado, 18 de abril de 2009

Cicle de conferències AEMB


Avui ha tingut lloc la clausura del cicle de conferències AEMB. Aquest cicle ha consistit en una setmana plena d’activitat i conferències en la qual hem tocat i perfilat diversos temes. Temes que sempre ens han interessats i que hem pogut aprofundir i aprendre. A continuació faré una breu explicació del que s’ha fet aquesta setmana.

El cicle de conferències va tenir el seu inici el dimarts dia 14 d’abril. I varem començar tractant un tema del interès de molts estudiants marroquins que decideixen acabar els seu estudis a Catalunya: la homologació de títols. Aquesta conferència ens la va impartir la nostra vicepresidenta i sobretot gran amiga i companya de fatigues Hanane Benasser, que ens va aportar les respostes clares i concretes a moltes preguntes.

El segon dia, és a dir, el dimecres dia 15 d’abril l’acte va consistir en la projecció d’una pel·lícula anomenada “la vida perra de Juanita Narboni”. Aquest film tracta d’una dona anomenada Juanita (Mariola Fuentes), filla d’un pare anglès de Gibraltar i d’una mare andalusa. Ens explica amb molt d’humor les seves penes i desitjos, així com, la vida de les dones que l’envolten: la seva germana Helena (Lou Doillon) i Esther (Nabila Baraka), la íntima amiga sefardita, que dedica la seva vida a una història d’amor impossible amb un marroquí. Tot això amb el transfons de la guerra civil espanyola amb l’entrada de les tropes Jalifenyes a Tànger i la II Guerra Mundial amb l’arribada de refugiats d’Europa. Juanita, últim testimoni d’aquest "paradís" que va ser el Tànger internacional on convivien cultures i religions, a la vegada que ers l’últim vestigi del "colonialisme", es va quedant sola en la seva ciutat que, després de la independència del Marroc en 1956, va retornant als seus orígens àrabs. Aquesta pel·lícula ens va servir per obrir un intens i sa debat entre els membres d’AEMB.
El dijous dia 16 d’abril, Fatima Ahmed, ens va il·luminar amb una xerrada sobre la dona marroquí aquí a Catalunya i al Marroc i com aquestes dones han encapçalat una revolució lenta però progressiva per aconseguir l’avenç del Marroc cap a la igualtat i els drets. I com no, no va faltar el debat que tan ens aporta i ensenya. Per concloure aquest dia, es va projectar un documental sobre la dona anomenat “Lanatakalem”.
Per últim, divendres dia 17 d’abril, dia de la clausura, de donar per acabada aquesta sèrie d’actes. Aquesta clausura es va fer "a lo grande": amb una presentació de la nostra companya Meriem sobre la història de la música i a continuació el recital de poesia en àrab i castellà amb les veus angelicals de Othman i Dina. L’únic que puc dir és que la meva pell s’estremeixia amb cada frase dels poemes. I per acabar d’adornar i enlluernar encara més aquesta clausura, una actuació del grup AEMB.
Per concloure, vull agrair a tots el membres que han cedit el seu temps i les seves energies incondicional per fer realitat i possible aquest cicle de conferències. També vull donar les gràcies a tots els assistents.

miércoles, 15 de abril de 2009

Xabaca Nova Ciutadania de Mataró


El proper dissabte dia 18 d’abril de 2009 tindrà lloc la constitució de la Xabaca Nova Ciutadania de Mataró. La Xabaca és un espai de trobada, reflexió i debat entre persones que mostren un interès per temes relacionats amb la immigració i la nova ciutadania.
La Xabaca pretén ser un fòrum que agrupi militants i simpatitzants del PSC i ciutadans i ciutadanes que volen treballar per aconseguir un model de societat plural basat en la cohesió social i la convivència intercultural. Aquest model de convivència significa tenir ciutadans i ciutadanes, que independentment del seu origen, treballin conjuntament per aconseguir un projecte comú de futur per Mataró i Catalunya.

La Xabaca treballa des de una perspectiva intercultural, el qual significa acceptar la diversitat de les persones. Es pretén afavorir la integració en la societat catalana dels nous ciutadans i les noves ciutadanes.

L’objectiu principal de la Xabaca és aconseguir aquest model societat cohesionada i potenciar un espai comú per tots i totes que sigui el dels drets i dels deures, així com la bona convivència intercultural.
Un altre objectiu pel qual treballa la Xabaca és el de fomentar la interrelació i el coneixement mutu entre les diferents cultures que coexisteixen en la nostra societat.

domingo, 12 de abril de 2009


Mi táctica es
mirarte
aprender como sos
quererte como sos.
Mi táctica es
hablarte
y escucharte
construir con palabras
un puente indestructible.
Mi táctica es
quedarme en tu recuerdo
no sé cómo ni sé
con qué pretexto
pero quedarme en vos.
Mi táctica es
ser franco
y saber que sos franca
y que no nos vendamos
simulacros
para que entre los dos
no haya telón
ni abismos.
Mi estrategia es
en cambio
más profunda y más
simple.
Mi estrategia es
que un día cualquiera
no sé cómo ni sé
con qué pretexto
por fin me necesites.


MARIO BENEDETTI

Naya, Javier Naya


Segurament molts de vosaltres ja coneixeu al company Javier Naya i per això m’entendreu quan dic que resulta molt difícil parlar d’aquest noi, que amb cada acte ens mostra l’excel·lent persona que és. No obstant això, refusant tota mena d’objectivitat, explicaré qui és per mi.
Escorcollo el meu llenguatge interior i els termes que he trobat són: amic, company d’aventures i un gran mestre. Això mateix, un mestre de qui aprenc tantes i tantes coses. He après, aprenc i seguiré aprenent i absorbint coneixements del què tots anomenen “las chapas”. Com diuen molts: és un nou collonut.
És un amic a qui li he de donar les gràcies per ensenyar-me i formar-me i, sobretot, donar-li les gràcies per la seva paciència i pel seu recolzament en els moments en què els ciments de la fortalesa i l’optimisme cedeixen.


De tot cor, moltes gràcies amic.

miércoles, 8 de abril de 2009

Mohammed Azahaf Moumen


Mohammed Azahaf Moumen es el responsable del Grupo Árabe Socialista del PSOE en Madrid y ha liderado el movimiento para conseguir el voto de la nueva ciudadanía en nuestro país. Este compañero desde hace años ha demostrado que los valores socialistas son la mejor alternativa frente a la derecha, realizando una gran labor representando al PSOE en la Comisión de Diversidad e Integración del PES y sabiendo transmitir el discurso del PSOE a la sociedad civil y viceversa.
Yo conocí a Mohammed Azahar el jueves 26 de marzo de 2009 en un acto que realizó la Xabaca Àrab Socialista con la USFP (Unión Socialista de Fuerzas Populares). Tan solo estuvimos quince minutos hablando pero bastaron para que me trasmitiera la energía y el interés que mostraba por temas de inmigración y sus inquietudes de cómo mejorar y avanzar para conseguir una sociedad de cohesión y convivencia.
Desde aquí quiero manifestar mi apoyo a la candidatura de este joven compañero para la lista del PSOE al Parlamento Europeo.