jueves, 16 de julio de 2009

Adéu compay

Des de la Joventut Socialista de Mataró volem expressar el nostre condol per la mort del company Francesc Tristany, President d'honor del PSC Mataró i militant de la Joventut Socialista abans de la Guerra Civil.

La seva tasca en la lluita per la defensa dels valors socialistes i la seva fermesa al llarg de tota la vida, ens queda com a model i resta com a exemple per als joves socialistes d'avui. Ell era una d'aquelles persones que va haver de sacrificar molts somnis personals per un somni col·lectiu.
En memòria seva i lamentant profundament la pèrdua d'en Francesc Tristany, donem tot el nostre recolzament als seus familiars, als seus amics i a tots els socialistes.

No t'oblidarem mai company. Descansi en pau.

jueves, 9 de julio de 2009

JSC Mataró i la Nova Ciutadania

En els darrers anys Catalunya ha anat adquirint cada cop més nouvinguts i nouvingudes que comporta una societat molt més diversa i plural. La Catalunya d’avui ha evolucionat molt en comparació amb els anys 80 i 90. Nous catalans i noves catalanes d’origen immigrant, joves que conviuen sabent que la interculturalitat és ja una realitat i un model de convivència que ha de ser impulsat per la ideologia socialista.


La immigració té uns impactes socials, demogràfics, econòmics i culturals que impliquen transformacions en la nostra societat. És per això que hem d’impulsar polítiques que permetin governar el fet migratori. Tot i que les competències són estatals pel que fa a la gestió del fluxos migratoris, i autonòmiques pel que fa a la integració, els municipis són els que més directament han de governar la nova realitat. És per motiu, que la Joventut Socialista de Mataró ha de treballar molt estretament amb l’ajuntament de la nostra ciutat.
Actualment, a Mataró, conviuen 20.000 persones aproximadament de 100 països diferents. Això vol dir que una de cada sis persones té orígens extracomunitaris. Cal dir que en aquesta cuitat la immigració no és un fet nou. La nostra ciutat té gairebé 2000 anys d’història i des de fa molts segles acull immigrants de moltes nacionalitats.

La JSC Mataró té com a objectiu aconseguir una societat cohesionada, on l’espai comú sigui el dels drets i dels deures de les persones, així com, la bona convivència intercultural. La nostra organització ha de fomentar la interrelació i el coneixement mutu entre les diferents cultures coexistents en el nostre territori com a mètode de cohesió. Una via de treball eficient alhora de dur a terme aquest objectiu és la creació de vincles transversals amb les entitats i col·lectius de la nova ciutadania. Per tal de poder establir vincles, la nostra organització ha de ser oberta, visible i participativa en la societat.

La JSC Mataró treballa per la plena incorporació a la societat catalana de les i els joves nouvinguts de Mataró, per a que siguin ciutadans i ciutadanes amb els mateixos drets, obligacions i igualtat d’oportunitats que les persones autòctones. Som conscients que únicament el reconeixement d’aquests joves com a ciutadans origina el sentiment de pertinença a la societat en la que vivim.

Una societat cohesionada i alhora plural. Una societat diversa, rica i basada en la convivència i respecte. Aquest és el model de societat que adopta la JSC Mataró.

Una pincelada médica: los Síndromes Mielodisplásicos







Los síndromes mielodisplásicos (SMD) son un conjunto heterogéneo de enfermedades del sistema hematopoyético caracterizadas por la presencia de un grado variable de displasia en la médula ósea y la sangre periférica, citopenias y riesgo de transformación en leucemia aguda mieloide (LAM). En la mayoría de casos de SMD ocurren sin aparente relación con ninguna circunstancia etiológica conocida y son los denominados primarios (80-90% de casos) y deben diferenciarse de los secundarios, que pueden deberse a factores medioambientales ( tóxicos industriales, radiación ionizante, benceno) y a tratamientos oncológicos. Estos últimos muestran un comportamiento clínico más agresivo, peor pronóstico y mayor riesgo de transformación a leucemia aguda mieloide.

Los SMD inciden preferentemente en la edad adulta avanzada de la vida (más del 90% de casos por encima de los 55 años) y predominan en el sexo masculino (1,4 casos masculinos por cada caso femenino). Su incidencia real es desconocida pero en estudios individuales oscila entre el 3,2% y 12,6% de la población general. Esta incidencia se incrementa con la edad de forma que entre los 75 y 79 años es de 34 por 100.000 varones y de 17 por 100.000 mujeres. Un incremento progresivo e importante en la incidencia de los SMD durante los últimos años se atribuye a que se detectan con más facilidad debido a un aumento en la práctica de análisis de sangre y medula ósea en pacientes de edad avanzada.

Los síndromes mielodisplásicos son expansiones clonales inicialmente no malignas. La clona displásica se genera a partir de la proliferación de una célula madre mutante. La hematopoyesis displásica se expande y entra en competencia con la hematopoyesis normal, suplantándola progresivamente en un intervalo de tiempo cuya rapidez define en parte la gravedad y el pronóstico de cada caso. Las primeras etapas evolutivas de la hematopoyesis displásica se caracterizan por un incremento de la apoptosis (muerte celular). Ello genera una hematopoyesis ineficaz y la presencia de citopenias (anemia, leucopenia y plaquetopenia) de la sangre periférica en grado variable. Existe un déficit celular funcional en las tres líneas madurativas de las células sanguíneas que potencian el riesgo clínico de las citopenias. En fases evolutivas más avanzadas de los SMD la actividad apoptótica disminuye pero se hacen presentes otros factores de riesgo, fundamentalmente aquellos que se derivan de la inestabilidad genética, fenómeno característico de la clona displásica y que se objetiva en la alta incidencia de alteraciones cromosómicas y en la presencia de alteraciones funcionales y mutaciones de genes reguladores (N-RAS, FMS, p53, y WT-1, entre otros). Su consecuencia es una alta incidencia de transformación leucémica que se valora aproximadamente en un 30% de los casos. Actualmente es conocida la trascendencia pronóstica de ciertas alteraciones cromosómicas (cariotipo complejo, monosomía 7, delección 7q-) que comportan un incremento del riesgo de transformación leucémica.

El comportamiento clínico y pronóstico de los síndromes mielodisplásicos es muy heterogéneo, de manera que tenemos des de las formas más benignas y evolución asintomática por años hasta las formas más severas (neutropenia y plaquetopenia extremas, requerimiento muy alto de soporte transfusional). Existen pacientes afectos de SMD que sufren una evolución muy rápida a leucemia aguda mieloide mientras otros casos la hacen muy tardíamente o no la hacen nunca.






Para más información consulten al autor.

Reflexions


Des de que vaig iniciar aquest Blog, fa uns mesos, pràcticament només l’he anat nodrint de temes de caire polític, social i assumptes que envolten la meva vida quotidiana. No obstant, no voldria pas que penséssiu que la meva única passió és la ideologia socialista. Hi ha altres tema que atrauen la més absoluta de les meves atencions, com per exemple, la literatura, l’esport, el cinema, els meus amics i, especialment, la medicina. Per això, he decidit començar a escriure també sobre temes mèdics assumint el risc que aquest Blog es torni pesat i avorrit. Voldria pensar que si esteu llegint aquestes línies és perquè compartiu amb mi part dels meus sentiment envers aquests universos. Voldria pensar que d’alguna manera em coneixeu o em voleu conèixer.

Voldria convertir aquest Blog en un espai lliure, que no sigui esclau que cap tipus de complexa. Que em permeti manifestar i plasmar les meves inquietuds i pensament més profunds. Fer constar les meves opinions sense cap tipus de censura perquè només li dec lleialtat als meus principis i a la puresa dels valors que sempre han sustentat el meu jo. Transcriure totes aquelles reflexions que ronden per la meva ment i que inquieten aquest cor jove, innocent i inexpert. Reflexions que em fan sentir viu en aquest món que ens pertoca a tots: “Pienso luego existo”.

Quan el meu cervell s’omple d’idees, pensament i inquietuds fins el punt de pertorbar la tranquil·litat que tan anhelo i necessito fins al punt de la saturació, necessito caminar, em poso a caminar. Camino sense cap tipus rumb, delego el destí a la direcció de les meves passes com aquell nàufrag que delega tot el seu destí a la corrent de les ones, amb l’esperança que el portin a la salvació. Camino per caminar pels carrers de la ciutat on s’ha escrit la meva vida, sota la mirada del edificis inerts però plens de vida al seu interior. M’alleuja la idea que estic a casa, a la meva ciutat. M’alleuja el fet de conèixer els paisatges on te lloc el transcurs del meu destí.

Passa rere passa, tot es torna més clar, tot es torno d’un color més càlid. Passa a passa les inquietuds i pensament van adquirint forma fins al punt de poder-los visualitzar i de poder-los entendre’ls. Einstein va dir que si som capaços de pintar alguna cosa és que som capaços d’entendre-la. Algú va dir un dia que si sabem el que busquem podrem entendre el que trobem.

lunes, 6 de julio de 2009

JSC Mataró: Som el present i caminem cap al futur

En primer lloc vull donar les gràcies pel recolzament i per la confiança que s’ha dipositat en la nova Comissió Executiva. Una Executiva que assumeix amb força, energia i il·lusió aquest gran repte.

En la tarda del III Congrés de la JSC Mataró varem voler escriure un capítol més en la llarga història de la JSC Mataró. En aquella tarda, varem agafar les rendes d’un carro molt gran i important, sòlid, que avança amb fermesa i seguretat seguint un camí de reptes i metes. Un carro ple d’història, d’alegria, felicitat, tristesa, il·lusions, reptes, llàgrimes, emocions i sobretot molta feina feta. Un carro que deixa les seves empremtes pel terra on camina.
En aquella tarda, també, varem voler recordar i agrair a totes aquelles persones que han militat i militen a la JSC Mataró i que amb el seu temps i la seva dedicació han permès que avui estiguem on estem.

Ara fa un any i dos mesos que vaig començar a militar en aquesta organització. Un any i dos mesos que han estat els més intensos de la meva vida. On he après tantíssimes coses i sota la tutela de grans amics i amigues que sempre els miraré amb orgull i agraïment. Aquesta organització, en aquest poc temps, m’ha permès calmar i fer sortir el neguit que tant de temps havia estat latent en el fons dels ventricles del meu cor.

Dia a dia, donem un pas més per construir el nostre camí. Un camí que s’estén al llarg d’una context social complicat: tenim un tant per cent de joves molt important que han perdut la seva feina i una gran dificultat per accedir a un habitatge a un preu raonable. I que tot això en conjunt fa que la emancipació sigui una tasca força difícil. Per tant estem en una situació on els joves i les joves de Mataró tenen molts impediments per desenvolupar amb plena llibertat els seus projectes vitals.

El lema que hem escollit és Joventut, Oportunitats, Valors, Emancipació i Socialisme i l’hem escollit perquè creiem que defineix el que seran les nostres línies de treball en aquest mandat.

Joventut: hem de ser els referents en les polítiques que es fan pels i les joves de la nostra ciutat. Hem de ser l’organització que més atenció dediqui als problemes que marquen el tarannà de les vides dels joves i elaborar les respostes adequades. No només hem se saber sentir sinó que hem de ser capaços d’escoltar. Hem de ser l’organització que faci la pregunta en veu alta i exigeixi que la resposta no sigui silent.
Si volem ser capaços d’escoltar hem de deixar d’escriure i aixecar els ulls del paper. Hem d’aixecar el cap per veure on estem i cap a on volem construir el nostre camí. Si no aixequem el cap no arribarem en lloc i l’únic que veurem seran les nostres pròpies petjades. Si volem afrontar amb fermesa els reptes que se’n deparen, la JSC Mataró, s’ha de dotar de discurs propi, un discurs que doni resposta a les diferents preocupacions dels i les joves. Tenir un discurs propi ens permetrà donar respostes més ràpides i eficaces.

Oportunitats: Ara més que mai hem de transmetre el nostre missatge als responsables del govern del nostre municipi sobre la importància d’apostar i dotar de recursos als joves. De continuar apostant per l’ocupació i la formació jove. Ens aquesta ciutat s’ha fet molta feina en aquest tema. Estem en un put en que no tot està per fer però queda molta feina a fer. Tenim encara assignatures pendents.

Valors i Socialisme. Estem vivint una veritable pandèmia causada per un virus anomenat crisi, un virus que està destruint la defensa dels valors que sustenten aquesta societat. Estem immunodeprimits i vulnerables i l’única cura contra aquesta pandèmia són les injeccions dels valors que constitueixen els pilars de la nostra ideologia socialista: llibertat, igualtat, fraternitat, solidaritat i .... diversitat. Llibertat a ser lliures i diferents. Igualtat perquè no hi ha més tracte desigual que els que es fa per perfils culturals i idiomàtics.

Emancipació. Dotar els joves d’eines per poder assolir amb absoluta llibertat el seu dret a l’autonomia. Eines tan indispensables con són una feina, un habitatge i l’opció a una bona formació. Volem generar polítiques actives que intentin fer front a la problemàtica actual.



Aquestes son les fites que volem assolir en aquest mandat. No obstant això, no ens oblidarem de la gran responsabilitat que tenim amb els i les militants d’aquesta agrupació. La responsabilitat de continuar creixent en militants i consolidar i comprometre la militància que ja tenim. Creant espais de debat on els joves siguin protagonistes de les seves pròpies dinàmiques.

Tot l’anterior, amb un objectiu clar: que la JSC Mataró som tots i totes. Per aquest motiu hem de voler conèixer la nostra organització i formar-nos en els valors i principis socialistes. El millor mitjà que tenim per assolir aquesta tasca és la nostra peculiar “escola de formació Remigi Herrero”.

Un altre punt que crec important són les relacions transversals que hem d’establir a nivell intern i a nivell extern. Intern amb les altres agrupacions i la pròpia federació apostant i recolzant el projecte de Macroagrupació. Un projecte en que crec fermament.
I externament amb les diferents entitats i moviments juvenils de la ciutat per enriquir els nostres coneixements.

Vull acabar dient que: mil años hace y unas horas que con manos trabajadoras se amasa un pueblo de aluvión. Que la ignorancia no te niegue, que no trafique el mercader con lo que un pueblo quiere.

SALUT, REPÚBLICA I SOCIALISME

jueves, 2 de julio de 2009

III Congrés de la JSC Mataró







El passat divendres dia 26 de juny de 2009 la JSC Mataró va celebrar el seu 3r congrés a la Nau Gaudí. Va ser un dia molt important on varem renovar la Comissió Executiva. Uns companys que deixen pas perquè d’altres encapçalin aquest projecte del que tots en formem part.

Les primeres paraules del fins llavors primer secretari, Javi Naya, van ser per exposar-nos l’informe de gestió. Un informe llarg i ple de contingut que reflexa la gran feina realitzada per la Comissió Executiva sortint. Tres anys d’intensa feina. Una Comissió Executiva que ha escrit moltes pàgines en la història de la nostra agrupació i de tota l’organització.

Escrivint aquestes paraules em ve al cap el dia en que en Javi em va parlar de la existència de la JSC. El dia en que en una petita cafeteria, del carrer Ramón Berenguer, m’explicava l’existència de tot allò que el meu cor i el meu inconscient havien buscat durant tant i tant de temps. No li va costar gaire convenç-se’m i així es va iniciar el meu camí en aquesta organització. D’això fa tan sols un any i dos mesos.

Des d’aquell dia he intentat aprendre de cada situació, de cada ocasió. He de reconèixer que he tingut els millors mestres, grans amics i amigues, que no només em veien com un militants més sinó que ràpidament em van donar un tracte d’amistat.
Per això, vull aprofitar per agrair a totes aquelles persones que han tret el millor de mi, que m’han motivat per ser millor persona i a continuar amb la lluita en els moments en que les defenses es tambalegen. Donar les gràcies en Javi Naya per la seva paciència, per ensenyar-me la cara dolça i harmoniosa de la política i per dotar-me d’uns nous ulls que em permeten veure el món d’un altre color. A la Ana Barrera perquè sempre que la he necessitat ha estat al meu costat, m’ha donat el toc de disciplina que tan necessitava.
A Xesco i Charli pel seu recolzament i per fer-me costat en tot moment. Segurament em deixo molta gent per això us vull donar les gràcies, de tot cor, a tots i totes que un dia vareu creure en mi.

La part més emotiva del congrés va ser quan en Javi feia el seu discurs d’acomiadament com a primer secretari i ens transmetia, poèticament, com havia estat i que havien significat tots aquests anys per ell. Poèticament aquesta és la paraula que descriu aquest jove company de fatigues que quan no pensa en política somia en poemes.
La Comissió Executiva resultant del congrés és un equip compost per: Gianina Blanco com a secretària d’Acció Social, David Bote com a secretari de Política Municipal, Irene Marín com a secretèria de Comunicació I adjunta a Formació, Graciela Medicina com a secretària d’Organització i Formació i jo com a primer secretari.
També, vull donar les gràcies en el meu equip per confiar i apostar per mi.

Aquesta nova Comissió Executiva encapçala aquesta tasca amb molta força, energia i il·lusió. Som conscients del grans reptes que hem d’afrontar.