domingo, 26 de abril de 2009

QUEDA PROHIBIDO


Queda prohibido llorar sin aprender,
levantarte un día sin saber que hacer,
tener miedo a tus recuerdos.
Queda prohibido no sonreír a los problemas,
no luchar por lo que quieres,
abandonarlo todo por miedo,
no convertir en realidad tus sueños.
Queda prohibido no demostrar tu amor,
hacer que alguien pague tus deudas y el mal humor.
Queda prohibido dejar a tus amigos,
no intentar comprender lo que vivieron juntos,
llamarles solo cuando los necesitas.
Queda prohibido no ser tú ante la gente,
fingir ante las personas que no te importan,
hacerte el gracioso con tal de que te recuerden,
olvidar a toda la gente que te quiere.
Queda prohibido no hacer las cosas por ti mismo,
tener miedo a la vida y a sus compromisos,
no vivir cada día como si fuera un ultimo suspiro.
Queda prohibido echar a alguien de menos sin
alegrarte, olvidar sus ojos, su risa,
todo porque sus caminos han dejado de abrazarse,
olvidar su pasado y pagarlo con su presente.
Queda prohibido no intentar comprender a las personas,
pensar que sus vidas valen mas que la tuya,
no saber que cada uno tiene su camino y su dicha.
Queda prohibido no crear tu historia,
no tener un momento para la gente que te necesita,
no comprender que lo que la vida te da, también te lo quita.
Queda prohibido no buscar tu felicidad,
no vivir tu vida con una actitud positiva,
no pensar en que podemos ser mejores,
no sentir que sin ti este mundo no sería igual.

Dedicado a una persona muy especial para mí. Me descubrió este precioso poema y me regaló unos ojos através de los cuales ahora puedo ver un mundo de un color más cálido.

sábado, 25 de abril de 2009

Querido enemigo mío:




Enemigo mío, todavía sigo aquí, firme y dispuesto como el primer día. Sigo en mi posición, defendiendo este pedacito de tierra con mi sangre y mi aliento. Una tierra que yo no elegí y que alguien dijo que era la mía. La patria la llaman algunos con orgullo y el cuello erguido. Una tierra regada con nuestra sangre y fertilizada con nuestras almas. Sigo en mi lugar, a penas me he movido unos milímetros. Expectante. Hace tanto tiempo, que este lugar me es ya tan real y cercano que temo no poder borrarlo de mi memoria. Demasiado tiempo. Aquí todo pierde su sentido, su valía, su importancia, su referencia y ya nada sabe igual.

Enemigo mío, se que estás al otro lado a tan solo un centenar de metros. Atrincherado. Cerca muy cerca. Me vigilas y observas día a día. Esperas, paciente, el error que yo pueda cometer, el gesto fatal, la maniobra inoportuna y desafortunada.
El tiempo y la soledad me han enseñado algo valioso: escuchar y sentir. Ahora puedo oír tu respiración suave y lenta, puedo sentir tus latidos rítmicos y sincrónicos, puedo saber cuando cambias de posición para aliviar la carga de tantas y tantas horas de inmovilización. A veces incluso me aventuro a creer que se cómo piensas y obras.

Enemigo mío, hace ya tanto tiempo, que siento que eres lo más familiar que me rodea. Que compartimos un mismo destino, un mismo caminar. Has aprendido a conocerme. Me conoces y comprendes. Mi fatiga se ha hecho la tuya y tu presencia mi compañía. No te negaré que siento temor, no por el dolor y la adversidad, sino por que este lugar sea el último paisaje que quede impregnado en mis retinas muertas.

Enemigo mío, en los minutos en que cesa el ruido estridente y el silencio sepulcral invade mis sentidos, me elevo en una mar de pensamientos cada vez más raciocinios. Me pregunto quién eres, cómo debes ser, si tienes a alguien esperándote fuera de este sin despertar, si tienes familia, si estás casado y tienes hijos. Quisiera saber cuál es tu historia escrita en este mundo desahuciado. A veces pienso que si hubieras nacido unos kilómetros más al este ahora tal vez seriamos amigos y compañeros. Cuidarías de mí y cubrirías mi vulnerabilidad.

Enemigo mío, eres mi rival a abatir, el del otro bando, mi adversario nato y mi contrario. Mi oponente y antagonista. Mi contrincante. Es lo que me han hecho creer. Que somos diferentes y por ello debes ser el objetivo de este fusil que reposa en mis brazos agotados y que ahora están tan perezosos. Debo creer que eres el vil de esta realidad y sin embargo me eres tan súbitamente cercano y prójimo…

Querido enemigo mío, quisiera creer, no se cómo ni con que pretexto, hubiéramos podido ser amigos.

sábado, 18 de abril de 2009

Cicle de conferències AEMB


Avui ha tingut lloc la clausura del cicle de conferències AEMB. Aquest cicle ha consistit en una setmana plena d’activitat i conferències en la qual hem tocat i perfilat diversos temes. Temes que sempre ens han interessats i que hem pogut aprofundir i aprendre. A continuació faré una breu explicació del que s’ha fet aquesta setmana.

El cicle de conferències va tenir el seu inici el dimarts dia 14 d’abril. I varem començar tractant un tema del interès de molts estudiants marroquins que decideixen acabar els seu estudis a Catalunya: la homologació de títols. Aquesta conferència ens la va impartir la nostra vicepresidenta i sobretot gran amiga i companya de fatigues Hanane Benasser, que ens va aportar les respostes clares i concretes a moltes preguntes.

El segon dia, és a dir, el dimecres dia 15 d’abril l’acte va consistir en la projecció d’una pel·lícula anomenada “la vida perra de Juanita Narboni”. Aquest film tracta d’una dona anomenada Juanita (Mariola Fuentes), filla d’un pare anglès de Gibraltar i d’una mare andalusa. Ens explica amb molt d’humor les seves penes i desitjos, així com, la vida de les dones que l’envolten: la seva germana Helena (Lou Doillon) i Esther (Nabila Baraka), la íntima amiga sefardita, que dedica la seva vida a una història d’amor impossible amb un marroquí. Tot això amb el transfons de la guerra civil espanyola amb l’entrada de les tropes Jalifenyes a Tànger i la II Guerra Mundial amb l’arribada de refugiats d’Europa. Juanita, últim testimoni d’aquest "paradís" que va ser el Tànger internacional on convivien cultures i religions, a la vegada que ers l’últim vestigi del "colonialisme", es va quedant sola en la seva ciutat que, després de la independència del Marroc en 1956, va retornant als seus orígens àrabs. Aquesta pel·lícula ens va servir per obrir un intens i sa debat entre els membres d’AEMB.
El dijous dia 16 d’abril, Fatima Ahmed, ens va il·luminar amb una xerrada sobre la dona marroquí aquí a Catalunya i al Marroc i com aquestes dones han encapçalat una revolució lenta però progressiva per aconseguir l’avenç del Marroc cap a la igualtat i els drets. I com no, no va faltar el debat que tan ens aporta i ensenya. Per concloure aquest dia, es va projectar un documental sobre la dona anomenat “Lanatakalem”.
Per últim, divendres dia 17 d’abril, dia de la clausura, de donar per acabada aquesta sèrie d’actes. Aquesta clausura es va fer "a lo grande": amb una presentació de la nostra companya Meriem sobre la història de la música i a continuació el recital de poesia en àrab i castellà amb les veus angelicals de Othman i Dina. L’únic que puc dir és que la meva pell s’estremeixia amb cada frase dels poemes. I per acabar d’adornar i enlluernar encara més aquesta clausura, una actuació del grup AEMB.
Per concloure, vull agrair a tots el membres que han cedit el seu temps i les seves energies incondicional per fer realitat i possible aquest cicle de conferències. També vull donar les gràcies a tots els assistents.

miércoles, 15 de abril de 2009

Xabaca Nova Ciutadania de Mataró


El proper dissabte dia 18 d’abril de 2009 tindrà lloc la constitució de la Xabaca Nova Ciutadania de Mataró. La Xabaca és un espai de trobada, reflexió i debat entre persones que mostren un interès per temes relacionats amb la immigració i la nova ciutadania.
La Xabaca pretén ser un fòrum que agrupi militants i simpatitzants del PSC i ciutadans i ciutadanes que volen treballar per aconseguir un model de societat plural basat en la cohesió social i la convivència intercultural. Aquest model de convivència significa tenir ciutadans i ciutadanes, que independentment del seu origen, treballin conjuntament per aconseguir un projecte comú de futur per Mataró i Catalunya.

La Xabaca treballa des de una perspectiva intercultural, el qual significa acceptar la diversitat de les persones. Es pretén afavorir la integració en la societat catalana dels nous ciutadans i les noves ciutadanes.

L’objectiu principal de la Xabaca és aconseguir aquest model societat cohesionada i potenciar un espai comú per tots i totes que sigui el dels drets i dels deures, així com la bona convivència intercultural.
Un altre objectiu pel qual treballa la Xabaca és el de fomentar la interrelació i el coneixement mutu entre les diferents cultures que coexisteixen en la nostra societat.

domingo, 12 de abril de 2009


Mi táctica es
mirarte
aprender como sos
quererte como sos.
Mi táctica es
hablarte
y escucharte
construir con palabras
un puente indestructible.
Mi táctica es
quedarme en tu recuerdo
no sé cómo ni sé
con qué pretexto
pero quedarme en vos.
Mi táctica es
ser franco
y saber que sos franca
y que no nos vendamos
simulacros
para que entre los dos
no haya telón
ni abismos.
Mi estrategia es
en cambio
más profunda y más
simple.
Mi estrategia es
que un día cualquiera
no sé cómo ni sé
con qué pretexto
por fin me necesites.


MARIO BENEDETTI

Naya, Javier Naya


Segurament molts de vosaltres ja coneixeu al company Javier Naya i per això m’entendreu quan dic que resulta molt difícil parlar d’aquest noi, que amb cada acte ens mostra l’excel·lent persona que és. No obstant això, refusant tota mena d’objectivitat, explicaré qui és per mi.
Escorcollo el meu llenguatge interior i els termes que he trobat són: amic, company d’aventures i un gran mestre. Això mateix, un mestre de qui aprenc tantes i tantes coses. He après, aprenc i seguiré aprenent i absorbint coneixements del què tots anomenen “las chapas”. Com diuen molts: és un nou collonut.
És un amic a qui li he de donar les gràcies per ensenyar-me i formar-me i, sobretot, donar-li les gràcies per la seva paciència i pel seu recolzament en els moments en què els ciments de la fortalesa i l’optimisme cedeixen.


De tot cor, moltes gràcies amic.

miércoles, 8 de abril de 2009

Mohammed Azahaf Moumen


Mohammed Azahaf Moumen es el responsable del Grupo Árabe Socialista del PSOE en Madrid y ha liderado el movimiento para conseguir el voto de la nueva ciudadanía en nuestro país. Este compañero desde hace años ha demostrado que los valores socialistas son la mejor alternativa frente a la derecha, realizando una gran labor representando al PSOE en la Comisión de Diversidad e Integración del PES y sabiendo transmitir el discurso del PSOE a la sociedad civil y viceversa.
Yo conocí a Mohammed Azahar el jueves 26 de marzo de 2009 en un acto que realizó la Xabaca Àrab Socialista con la USFP (Unión Socialista de Fuerzas Populares). Tan solo estuvimos quince minutos hablando pero bastaron para que me trasmitiera la energía y el interés que mostraba por temas de inmigración y sus inquietudes de cómo mejorar y avanzar para conseguir una sociedad de cohesión y convivencia.
Desde aquí quiero manifestar mi apoyo a la candidatura de este joven compañero para la lista del PSOE al Parlamento Europeo.

domingo, 5 de abril de 2009

Què és AEMB?



L'Associació d'Estudiants Marroquins de Barcelona (AEMB) és una entitat sense ànim de lucre, plural i laica; compromesa amb els estudiants d’origen marroquí de les diferents universitats catalanes, com també amb la comunitat universitària catalana. De recent creació, l'AEMB, consta inscrita en el registre d’associacions de la Universitat Politècnica de Catalunya, però engloba tots aquells estudiants universitaris de les diferents universitats de Catalunya.

Volem contribuir a la integració dels estudiants universitaris nouvinguts i promoure la seva participació en l’àmbit universitari mitjançant activitats interculturals.

La nostra missió institucional es resumeix en els objectius següents:

-El coneixement i ús de la llengua catalana mitjançant cursos d’iniciació en la llengua i activitats que fomentin el seu ús.

-Fomentar el coneixement de la cultura catalana, elaborant activitats pels nouvinguts així com pels estudiants d’origen marroquí arrelats a Catalunya.

-Promoure la participació dels estudiants marroquins en les activitats universitàries, com a forma d’integració en la comunitat acadèmica.

-Donar a conèixer la cultura marroquí als estudiants catalans mitjançant conferències, taules rodones i activitats lúdiques amb transfons cultural.

-Assessorament acadèmic i legal pels nouvinguts.

-Impulsar i difondre els valors d’igualtat entre les persones i contribuir a la lluita contra la discriminació de gènere, racisme i xenofòbia.


La nostra entitat es defineix pel compromís amb els estudiants catalans, catalans d’origen marroquí i als estudiants marroquins nouvinguts.
El nostre treball està articulat en diferents comissions de treball orientades a desenvolupar eficaçment els nostres objectius estatutaris.
Busquem una cohesió social i estudiantil mitjançant el coneixement de ambdues cultures, catalana i marroquí.

L'AEMB, en matèria de comunicació i sensibilització parteix de la necessitat d’articular una comunitat estudiantil solidària i compromesa amb la societat catalana, mitjançant el foment d’activitats d’inserció, coneixement i la participació en aquesta.

Els recursos dels que disposarà l'AEMB són quotes trimestrals dels propis socis que la componen i majoritàriament per subvencions d’organismes públics o privats compromesos amb els nostres objectius.

L’AEMB s’ha compromès a col•laborar en projectes vinculats amb temes relacionats amb la joventut d’altres entitats com són la FECCOM, el Centre Euroàrab de Catalunya i S.O.S racisme per tal d’assolir alguns dels seus objectius.

Concierto AEMB



Hoy sábado 4 de abril ha tenido lugar el concierto del grupo musical de AEMB. Ha sido el primer concierto de este grupo que ha nacido hace cuestión de semanas. Ha sido un concierto espectacular, nos han emocionado y durante una hora y media nos han regalado un pedacito de Marruecos. El objetivo de este concierto ha sido el presentar un poco la cultura marroquí utilizando uno de los factores que unifica y acerca a las personas entre sí: la música, nuestra música.

Pero creo que no sería sincero si no hablara del otro gran objetivo de este concierto que no es más que el de darnos otra ocasión para vernos todos, para estar juntos, para conocer gente nueva y que nos conozcan a nosotros y sobretodo para pasárnoslo bien. Porque debemos pasárnoslo bien y divertirnos. Hay que trabajar sí, pero disfrutando con lo que hacemos porque somos jóvenes.

Personalmente tengo que decir, con el corazón en la mano, que estoy muy orgulloso del trabajo realizado, de esta asociación, de su gente que son mis compañeros, mis amigos. Puedo decir sin temor a equivocarme que AEMB ya es una entidad plenamente constituida y consolidada. Así que quiero aprovechar para felicitaros por haber hecho de este proyecto una realidad y de esta entidad una herramienta de todos y para todos.

Enhorabuena y a seguir luchando. Invertimos nuestro tiempo, esfuerzo y energía pero lo que recibimos a cambio no tiene precio: la satisfacción personal, el sentirse parte de algo y sobretodo amig@s.

miércoles, 1 de abril de 2009

MANIFEST DE CONDEMNA DELS ATACS ISRAELIANS SOBRE GAZA



Els bombardejos per part d’Israel, la cinquena potència militar del món, a la població palestina de la franja de Gaza, iniciats el passat 27 de desembre de 2008, constitueixen un crim de guerra d’escandaloses proporcions. Després de dècades d’ocupació i d’una guerra oberta contra la població civil palestina, Israel ha emprès una ofensiva militar a gran escala, per terra, mar i aire en la franja palestina de Gaza. Una ofensiva que ha deixat més de 500 morts, molts d’ells nens i milers de ferits greus. Una situació només comparable a la Guerra dels Sis Dies el 1967.
La política d’atacs i bombardeigs indiscriminats sobre la població civil, l’esclafament social i econòmic de Gaza, la massiva destrucció de llars s’ha culminat amb la invasió militar per terra i l’assassinat de centenars de civils innocents. Tot això en un context internacional caracteritzat per la immobilització del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, la passivitat dels Estats Units i el silenci d’alguns països àrabs i europeus. Després de setmanes de nefast bloqueig, Gaza viu una situació al voltant del col•lapse: els hospitals estan saturats i no es pot atendre als milers de ferits per manca de recursos sanitaris i l’ajuda humanitària amb prou feines arriba amb la qual cosa aquesta franja viu amb extrema pobresa.
Davant d’aquesta situació JSC MARESME:
- Condemna de forma clara i rotunda la injustificable i inhumana acció militar d’Israel sobre la franja de Gaza i exigeix la seva fi d’immediat.
- Exigeix al Govern d’Espanya, a la Unió Europea i al Consell de Seguretat de la ONU la seva intervenció urgent per imposar un alto el foc, organitzar un pla d’ajudes humanitàries que tregui a Gaza d’aquesta situació d’extrema gravetat i imposar la fi del bloqueig.
- Reclama que es garanteixin l’assistència i la protecció necessàries a la població civil i assegurin l’arribada d’ajuda humanitària, aliments i recursos sanitaris.
- Crida al retorn a la treva. Aquest nou i mortífer episodi del conflicte d’ocupació de Palestina per part d’Israel posa de manifest, una vegada més, la necessitat de resoldre definitivament aquest conflicte amb el compliment de les resolucions de les Nacions Unides. El dret del poble palestí a crear un Estat sobirà és la base per qualsevol resolució duradora que possibiliti la convivència pacífica entre el poble palestí i israelià.

VICTÒRIA OBAMA


El passat dimarts 4 de novembre el candidat demòcrata Barack H. Obama va ser escollit 44è president dels Estats Units d’Amèrica. Per primera vegada en la història, un membre de la minoria afroamericana arriba a governar el país més poderós del món. Segons les dades publicades pels mitjans més importants, Obama ha aconseguit 349 vots electorals, per 163 de McCain, la qual cosa suposa la victòria més àmplia des de que Clinton guanyés a Bob Dole al 1996.Això ha estat possible gràcies a la necessitat d’un canvi dràstic a la societat americana després de vuit anys d’administració Bush, un dels pitjors períodes polítics de la democràcia americana i que ha deixat una herència nefasta:
- Els atemptats del 11 de setembre
- La guerra d’Afganistan- Guantànamo
- La guerra d’Irak
- L’huracà Katrina a Nova Orleans
- El conflicte nuclear amb Iran
- L’allunyament amb Europa
- Encara més allunyament amb Amèrica llatina
- Crisi econòmica i financera
- Agreujament del conflicte d’Orient Mitjà.
Tots aquests fets, han desembocat en l’aclamació d’un nou model polític i econòmic que s’ajusti més a la necessitat de la societat i al panorama mundial. Un nou model capaç de reactivar l’economia, d’abandonar el liberalisme salvatge, d’impulsar una seguretat social universal i pública i de retornar a la diplomàcia i al restabliment de les relacions internacionals. Barack Obama representa aquest canvi i una nova forma de fer política des de la proximitat.Des de JSC Maresme, volem felicitar al nou president Barack Obama per la seva àmplia victòria, esperant que tot aquest anhel de canvi es faci realitat i així poder aconseguir una justícia social i una llibertat més efectiva. Esperem que quan el president Obama s’instal•li en la Casa Blanca, el pròxim dia 20 de Gener, ho faci conscient de la gran responsabilitat que té amb la societat americana i amb la resta del món, per posar en ordre l'economia i resoldre els grans conflictes mundials. Esperem que el nou govern encapçalat per Obama tingui unes polítiques externes multilaterals amb Europa i el resta del món en general. Que faci polítiques destinades a preservar el medi ambient i posar fre al canvi climàtic.